domingo, 29 de marzo de 2020

Els cereals i l'alimentació a la prehistòria

La mestra de primer cicle, Marga Tarazona, junt amb els seus alumnes Aitana i Caterina de primer, i Leire, Pablo i Víctor, de segon, estan investigant la prehistòria aquest segon trimestre.
Han treballat molts aspectes dels humans prehistòrics, com vestien, on vivien, les eines de treball que utilitzaven...Quan han anat a buscar informació sobre la seua alimentació, s'han fixat en les representacions de caceres de jabalis, cabres i cèrvols que pintaven a les coves, es diuen pintures rupestres...

Ara bé, la seua dieta era molt variada: es sap que ja recollien grans de cereals (gramínees) silvestres i en algun moment fa 12000 anys començaren a domesticar aquestes especies de plantes per a poder-les cultivar.

El dilluns 24 de Febrer vam dur a terme un taller molt especial per al primer cicle sobre l'alimentació dels prehistòrics i molt especialment sobre com utilitzaven els cereals en aquesta.

PRIMERA PART: 
Estudi de la tecnologia de la farina i el blatt

Quan hem preguntat als xiquets com es pot menjar cereals, tots han dit: fent pa! fent farina! I tant, aquesta és la manera més evident, desde la nostra experiència d'ara. Però intuïm que fer farina fina no és quelcom fàcil, si no tens la tecnologia adequada. I això és el que hem experimentat.

EXPERIÈNCIA 1: Hem comparat i mesurat quant de temps i esforç costa moldre 100 grams de granets de blat de dues maneres:

- El molí barquiforme, o el que és el mateix, dues pedres entre les quals es matxaquen els grans, només amb la força humana.

- El molí de pedra, en aquest cas que funciona amb energia elèctrica.


Com hem aconseguit el molí barquiforme prehistòric? Aquests molins antiquíssims només es troben als museus però una bona amiga del aulari que viu a la comarca ens ho ha fabricat. Ivana Ponsoda és arquitecta i paredadora, és a dir, especialista en el treball de construcció de murs de pedra en sec, un ofici mil·lenari on és importantíssim el treball amb la pedra. És ella qui amb les nostres sugerències sobre aquests molins barquiformes ens ha confeccionat un per a poder fer aquest experiment a l'Aulari de Caudiel. 

https://redmaestros.com/Maestros/ivana-ponsoda-revert/
https://www.levante-emv.com/opinion/2018/10/13/pedra-seca-empresonada-museu/1780451.html

Moltes gràcies, Ivana!

Molí barquiforme prehistòric


Molí de pedra elèctric

EXPERIÈNCIA 2: Hem provat a matxacar el blat dur i el blat germinat (que vol dir que l'hem posat a remull 24 hores i el gra ha començat a obrir-se per poder arrelar) per vore quin era més fàcil amb el molí barquiforme prehistòric.

El blat es deixa a remull 24 hores per a que pugue absorvir l'aigua, després es lleva aquesta aigua i es coloca en un recipient fosc, airejat, sense perdre la humitat. Aquest recipient es un GERMINADOR de llavors. 

Germinador de argila i ceràmica


Dona prehistòrica fen farina,o sèmola



CONCLUSIONS: Amb aquestes experiències els xiquets han comprovat com era de difícil i laboriós transformar el blat en farina, o pols fina, tal i com la coneixem en l'actualitat. i que segurament feien una mena de sèmola, que seria una farina més grollera, per a fer alguna mena de pa. També hem vist que matxacant el blat germinat, és més fàcil triturar el gra i a més a més el gra germinat és més nutritiu i fàcil de mastegar que el gra sencer.

Documents de treball per aquests experiments: 


SEGONA PART: 
Cuina de pans prehistòrics

La segona part del taller ha constat en realitzar el nostre propi esmorzar prehistòric

Hem anat a la cuina del cole i allí ens hem trobat a Mileidy, la mamá de Aitana,  que ja ens estava preparant unes arepas, o tortetes de farina de dacsa, a l'estil de Veneçuela, el país d'on ella. Les arepes es un menjar tradicional, una forma rápida i sana de consumir cereals en forma de farina.

Mentres ella preparava les arepes a la paella, els alumnes han preparat vàries receptes de pa prehistòric. Segons el que hem aprés en la primera part, els prehistòrics NO feien pa tal i com el coneixem en l'actualitat, ja que no tenien tecnologia com fer a fer farina tan fina i tampoc coneixien ni controlaven l'ús dels LLEVATS (levaduras naturales), amb la qual cosa no fermentaven les mases. La forma en la que consumien el cereal era en forma de sèmoles espeses cuites al foc, pans ràpids sense fermentar (pa àcim, que es diu) i pans fets amb grans germinats, sense cocció al foc, només amb deshidratació al sol (pa esseni)

Ens hem posat el davantal i a cuinar pa a la mena dels prehistòrics!!!


Estenent la pasta del pa de germinats per a poder deshidratar-la al Sol

Pa esseni  d'espelta


Arepas de Veneçuela acompanyades amb formatge fresc.... Ummm... boníssimes. Gràcies, Mileidy!!!

Pa àcim de farina de blat

Un bon esmorzar prehistòric: no podien faltar els fruits secs, les panses i les llavors com les pipes de girasol i pipes de carabassa.




Si voleu saber més sobre aquests pans....

Bons llocs sobre el pa esseni:

https://www.lalakitchen.com/pan-esenio-de-semillas-y-calabacin/
https://nomastacc.blogspot.com/2019/06/pan-esenio-de-sarraceno.html
Si eres celíac, pots utilitzar el blat del cor, khamut o també conegut com trigo sarraceno, ja que no té gluten (és un pseudocereal)
https://www.eldiario.es/tumejoryo/comer/Ezequiel-receta-Biblia-mejor-barra_0_891711130.html

Un bon resum de tots els tipus de pans àcims a la cuina tradicional del món:

https://www.restaurantes.com/blog/pan-acimo/


TERCERA PART: 
Modelatge amb massa de sal

Després d'esmorzar hem deixat lloc a la imaginació i la creativitat.

Els prehistòrics i les prehistòriques tenien molt de temps per l'observació del seu entorn per aprendre de tots els canvis i els detalls de la natura, això era molt important per sobreviure.

S'han analitzat diferents pintures rupestres, les hem posades damunt de la taula de treball, així com una bona quantitat de massa de sal (una espècie de plastilina feta a casa amb farina, aigua i sal) i diferents eines de modelatge. Després de modelar-les, les reproduccions s'han de coure al forn a foc molt molt baix, i una vegada cuit ja es pot pintar.

















Un bon treball d'equip!!!


jueves, 26 de marzo de 2020

Taller de Land art con cereales: La leyenda del álamo negro



Anabel, la maestra de infantil del Aulario de Caudiel planteó hace unas semanas la posibilidad de hacer una pequeña salida al entorno cercano y aprovechar para investigar los animales del bosque. Con este propósito el lunes 24 de Febrero, aprovechando una mañana soleada y cálida de invierno, al colegio se acercaron dos pequeños animales del bosque para acompañar a los niños de infantil en su aventura. 




Ot el mussolet i Ladybug


¿Quienes eran estos dos pequeños animales del bosque?

Ot el búho chico y su amiga la mariquita Ladybug. 

Y esta es la historia que nos han contado:  

La leyenda del álamo negro


Había una vez en la huerta de Caudiel un árbol tan grande que en él vivían todo tipo de animales: oropéndolas doradas, pica-pinos, tejones y mariposas de todo tipo... Incluso una gran colonia de murciélagos orejudos!   Bajo su inmensa sombra se resguardaban las pequeñas comadrejas y algún que otro visón llegado de tierras lejanas, que también era bienvenido. 

Cuentan los más mayores de Caudiel que éste árbol era tan tan viejo que si te quedabas dormido debajo de su copa, y cuando el viento movía suavemente sus ramas, podías escuchar las voces de las sabias y los sabios del pasado. De hecho, las raíces de éste álamo llegaban hasta el corazón de la tierra y con ellas podía recoger toda la energía del núcleo para transportarla hacia el cielo. 

Pues en este árbol vivía Ot y Ladybug, y toda su família, y en él habían vivido también las abuelas y bisabuelas y tatarabuelas de Ot y Ladybug, y de todos los animales del bosque y de la huerta. Por esa razón conocían cada rama y cada nudo retorcido, y cada hueco donde albergar vida...

Pero eso fue hasta ayer mismo, porqué en mitad de la noche, justo ayer mientras todos dormían plácidamente, les despertó un gran estruendo: Alguien estaba talando el gran álamo negro!!!!

Todos, todos, todos los seres vivos que allí habitaban y que eran sus amigos y compañeros, del susto se habían ido corriendo, o volando, o a saber como habían podido escapar. Ot y Ladybug estaban muy asustados: ¿Qué habrá sido de la familia tejón y su madriguera debajo del álamo? ¿Y de la mamá oropéndola que ya estaba construyendo su nido para poner los huevos? Por supuesto, el antiguo agujero de los pica-pinos se ha perdido para siempre. 

Ot y Ladybug han preguntado a los niños de infantil: ¿Habéis visto a nuestros amigos los animales? No los encontramos, os pedimos ayuda porque deben estar desorientados y nos gustaría reunirlos a todos, darles un abrazo y decirles que todo irá bien.

Y así empezó la gran aventura de Ot y Ladybug, y los niños de Caudiel.


L'inici de la recerca


Xino-xano, anem trobant tots els amics de Ot i Ladybug..
 ¿Qué animales hemos encontrado por el camino?

La abeja
El tejón
La mariposa de la ruda
La polilla de la calavera
La larva de mariposa
La mantis religiosa
La araña tigre
El murciélago orejudo
La luciérnaga
El pico pica-pinos
El escarabajo soldado
El martín pescador
La oropéndola


Por fin hemos llegado a la huerta y hemos reunido a todos los amigos de Ot y Ladybug!

Buen trabajo

Ahora toca almorzar y descansar y jugar al lado de la higuera y en el arenero.

A posteriori los niños han hecho una asamblea en círculo para pensar en alguna solución al problema.


¿Que podemos hacer para ayudar a los animales que han perdido su casa?

Mientras algunos debatían este asunto, otros niños han encontrado objetos curiosos en la huerta, como 2 hullahoops de colores colgados de la higuera, una rueda de coche, una caja nido en un manzano y varios cubos de plástico.

Finalmente, se ha decidido que los animales necesitan una casa para vivir, y que la casa de los animales son las plantas, así que...

¡A plantar!





Desfent dacses antigues




Afegint adob orgànic per a plantar...

Sembra de dacsa i blats


Treball finalitzat!!!




Fitxa Taller Land art infantil

domingo, 22 de marzo de 2020

Taller de sembra comparativa de blats antics

El 13 de Desembre va tocar el torn dels xiquets i les xiquetes de primer i segon cicle de fer el taller de sembra i conéixer l'AUCA del BLAT ROIG.


Durant la primera part del taller a l'aula es va presentar el tema d'interés, la importància del blat en l'alimentació al llarg de la història de la humanitat i la pèrdua de biodiversitat agrícola amb l'aparició dels blats moderns. Entre tots els alumnes es va llegir col·lectivament l'auca i es van anar presentant i explicant els diferents conceptes:

-La domesticació i aparició dels cultius.
- Els blats híbrids
- L'alimentació saludable

Cada alumne va triar una vinyeta de l'auca per a poder-la colorejar. Es van presentar diferents làmines de quadres de Van Gogh, pintor que de manera reiterada pintava molts camps de blat, i altres pintors costumbristes holandesos que acostumaven a reflexar la vida campesina de la Europa del segle XVIII i molt especialment la vida agrícola al voltant del cultiu de cereals.
















La segona part del taller també s'ha traslladat a l'horta de Labiofranquesa. Allí hi havia tot el necessari per poder fer l'assaig comparatiu dels blats: el fem orgànic del composter, la terra, l'aigua i les llavors de diferents blats antics.
Així que xino-xano els alumnes amb les mestres han fet camí cap a l'horta i només arribar han esmorzat i descansat.
S'ha visitat la sembra del blat roig que van fer els majors i també el composter, que ha dut moltes sorpreses perquè hem pogut trobar furgues (llombrius de terra) de tots els tamanys i fins i tot els primers ous d'on eixiran les futures furguetes per poder transformar les restes de menjar en adob orgànic.



Una vegada hem tingut el sustrat de plantació preparat (una mescla de adob orgànic i terra d'horta) cada alumne ha triat un blat antic. Hem vist les tres espeltes, el sègol, el khamut o blat del cor, i moltes altres d'una col·lecció de blats valencians.

Els blats s'han plantat en cabassos especials per a més endavant trasplantar-los a l'hort del cole quan aquest estigue preparat.








Un bon treball d'equip!!!

Fitxa Taller sembra primer i segon cicle

Quien su pan amasa, sus penas espanta

  El pasado sábado dia 12 de Junio se organizó dentro del proyecto del trigo una actividad dirigida a las familias de nuestra comunidad educ...